CONTENTA :)

Holiii
Què tal, com anem? jo bé... jejeje a 3 dies d'anar al concert de 1D!! i ha set de la boda dels meus pares!!! Porto un vestit blanc i negre, curiosament vaig trobar unes sabates blanques i negres amb taló, que clarament em vaig comprar, el cabell encara no tinc decidit que fer-me si una trena d'espiga o bé  suelto i ben lliset, en tots dos casos portaré extensions, doneu-me la vostra opinió que no sé que fer!! Em maquillaran i portaré tan les ungles de les mans com las dels peus pintades de rosa amb una floreta blanca :) llavors, un cop sortim del Comú de Sant Julià de Lòria, ( es casen per lo civil, a Andorra, i lo que aquí seria l'ajuntament, allà se'n diu el Comú) mentre els meus pares firmen papers i tot, jo aniré repartint pètals de rosa a la gent, els duc en un cistell, al mateix temps els hi donc un parell de llaços per parella per adornar els cotxes, ja que Andorra, quan un es casa es tradició donar voltes per els carrers pitant i tal, es molt divertit 8) després ja nirem a l'hotel a fer el picapica, a dinar, i a ballar!!! jajajaja els he combençut perquè contractin un dijoquei XD
Un cop acabem de dinar i portin el pastís, jo llegiré un text. El problema es que no puc para de pensar en la meva àvia per part paterna, que en pau descansi. Trobo que és important esmentar-la ja que ella hagués sigut molt i molt feliç de poder compartir amb nosaltres aquest dia i se que nigú dirà res.. i ho entenc, perquè se que és difícil, però tinc que dir algo, mireu, hos posaré el text que he escrit i al final i afejeixo unes paraules per a ella, i em diu el que en penseu:

- Mama i Papa, les primeres paraules que em veu ensenyar a dir des de ben petita.

Papa, et vull dir algo abans no sigui massa tard i no estiguis per dir-te el que sento. T'estimo. Sé que mai t'ho dic, però sempre penso en tú i en com estàs. Sé que a vegades sóc egoista perquè em tanco en les meves coses, però això no vol dir que no t'estimi, potser no ho sé demostrar però vull que sàpigues això:

T'estimo perquè cada dia t'admiro més i perquè ets valent. Sí, valent, hi han moltes maneres de ser valent i tú ho ets, perquè sé quan pateixes de a vegades, però guardes silenci amb la mama per no preocupar-nos. I saber que ets capaç d'aixecar-te davant d'una derrota i tornar a començar per fer-ho millor, això per mi és de gran importància perquè avui la paraula papa la puc dir amb emoció, orgull i sobre tot amb amor. Per això vull compartir aquest sentiment avui amb tú, en aquest dia tan especial.

Mama, tú que sempre estàs amb mi, també vull dir-te lo molt que signifiques per a mi abans no sigui tard.

T'agreixo que..

Abans i primer de tot que siguis la meva mare, em vas portar durant 9 mesos al teu ventre, em vas protegir del món.

Per ensenyar-me a dir mama, que cada dia dic amb més carinyo. Sé que pateixes quan ploro, i això em dona forces per tirar endavant perquè sé que si jo sóc feliç tú també ho seràs. També sóc conscient de que sóc una adolescent que conviure amb mi no sempre és el camí fàcil, però en el fons sóc molt sensible. Amb qualsevol cosa m'entristeixo o em sento feliç, però hi ha a vegades que trobo a falta la teva dolçor, el teu calor i els teus consells que m'ensenyen sobre la vida. Però igualment dono gràcies a Déu per donar-me el millor regal de la vida, que és el teu amor incondicional.

Per això avui hos dic a tots dos:                                                     

Gràcies per el vostre temps i per el vostre amor, per pensar en el meu futur i preocupar-vos.

-Em veu ensanyar a volar,

però no valaré el vostre vol

 

-Em veu ensenyar a somiar,

però no somiaré amb el vostre somni

 

-Em veu ensenyar a viure,

però no viuré la vostra vida

 

(Ara PLEGO EL SOBRE I DIC AIXÒ?)

 

Bé, per últim, només volia dir que malgrat que una persona molt especial per tots nosaltres avui no es troba entre els nostres llocs, sé que des de on sigui que es troba la seva ànima...

JODER!!! NO SE QUE DIR! :(

 

 

 

 

 ajuedeu-me plisss