Carta 1

Per fi un raig de llum dins d'aquest pou sense fons 

Sí, per fi puc dir que he trobat un camí que almenys te més posibiltats de no durme a un carreró sense sortida. Algo que ja m'ha passat masses vegades. Per fi, un amor nou, un sentiment que m'ha costat molt de poder tornar a sentir, un sentiment en el que no he tornat a creure-hi mai més; fins ara. En aquells moments de tristesa i soletat, no em creia capas de escriure el que estoc escrivint ara, em sentia sola, discusions amb els pares i la meva germana constants, la relacio amb les meves amigues comencava a trontollar, i per sobre de tot, havia perdut al me novio. Se que pot sonar més dramàtic del compte, però estimarlo es poc. Per aquesta raó no em creia capás de tornar a aixecar cap mai més, per que el sentiment que vaig dentir envers ell, va ser extramadament fort. Tot i que tinc l'esperança que algún dia trobaré  algú millor que ell, que m'estimará bojament, como jo a ell i en tot cas, no em deixara perquè un altre li recomana. 
He conegut un noi, es de l'insti i va amb mi a classe. És simpàtic amb mi, em fa riure i sentirme be amb mi mateixa. Ni de lluny s'apropa al que vaig sentir per l'altre, però és un fil de llum.

Però mai deixaré d'estimarte- com vem jurar, recordes?


-A