Tu, jo, nosaltres

Estimats, lectors, crec que ja es hora de que us parli d'ell. Qui? Deveu pensar, doncs d'ell; el meu primer amor. No se si algun de vosaltres, s'ha preguntat mai a quina edat viuria el seu primer amor, jo n'he parlat amb molta gent i he vist que tothom en te una vista diferent i hi creu d'una manera peculiar en cada cas. Algunes vegades m'han dit que el primer amor de veritat, es viu als 18 ja que es llavors quan som prou madurs com per començar una realacio i mantenirla almenys un parell de setmanes. D' altre, que em deia que ells ja l'habien viscut feia temps quan eren més petits; entre els 10-11 anys, es a dir a quart. Jo personalment, almenys en meu cas, no m'identifico amb cap . No crec que hi hagi una edat concreta, perque tothom el viu d'una manera diferent i simplement passa. D' acord, ara si, ara us parlare de la persona que em va fer sentir... Jsjdjdlslis *_*. 

Tenia uns cabells morenos, d'un to similar al cafe però amb un toc ataronjat. Els seus ulls eren com dos boscos profunds, marrons pero al voltant de la pupil·la si podia distingir un to verdos. El nas no se com definirlo, no es perque fos extrany, pero no se com explicar-ne la seva forma. Els llabis eren primets, i d'un to molt suau, com un rosa pàlid. De caracter, es podria dir, que era una persona molt dolça i simpatica d'aquelles que et fan sentir especial i que cada segon amb ella valgui or.  
Ens vem coneixer a una academia de llengues, ara fara un any. Poc a poc, ens vam anar fent molt amics fins al punt que dins la nostra amistad va entrar el contacte fisic; no malpenseu, amb contacte fisic  refereixo a que potser a mitja classe m'agafava la ma o posava el seu cap sobre el meu ombro i ens miravem fixament. Em vaig enamorar d'ell. De veritat. 
Continuara...