PARES

Avui he decidit parlar dels pares. Sí, un dels principals problemes cuan ets un adolescent, que si has de fer allò, que si això, que perquè no fas les coses així... Unes discusions constants. No dic que a totes les cases sigui igual, però en un moment o altre ens acabem discutint amb els nostres pares. Jo tinc una relació bastant normal amb els meus, però no hi ha ni un sol dia en que no ens enfadem, molta part pels meus germans. Jo sóc la gran, tinc una altre germana petita de 4anys i un petito de uns pocs mesos. Amb el més petit, la relació es genial. Però amb la Emily (me germana)es horrorós. Me l'estimo molt, però treuren de polleguera, és poc! Li donen la raó en tot, absulutament en tot. Ara mateix, me acabat de discutir amb els meus pares; i obviament per l'Emily. Bé, resulta que jo tinc un Ipod, que l'utilitzo pràcticament per tot, per entrar al blog, a webs, per escriure...  I després un XPERIA, que el faig sevir pel whats app i aquestes coses. En tots dos, i tinc alguns jocs d'aquest dels "taalking..." Basicament, per cuan estic aburrida jugar alguna cosa, i per si em deixo el mòbil o el Ipod, que jugui anb l'altre. En fi, li he deixat un rato el gatet de el mobil però cuan jo necesitaba el meu mòbil perquè el volia fer servir, els meus pares m'han començat a fotre la bronca , que si no li deixes res, que et vendrem çes coses.. que li donarem la tablet perquè fagi el que vulgui... (Jo també tinc una tablet, l'únic es que no se on es xd)  i si te la trenca, t'aguantes... N'estic molt farta :"( avegades, crec que si jo mo exsistis ells serien molt més feliços; menys gastos, menys crits... Menys de tot. Simplement m'agradria desparèixer.