Benvingut al món

-hola petit... Avui em venia de gust parlar sobre tú, no ho se.. Em sento inspirada i es com si necesites expresar lo que sento envers tú. Ahir, va ser un dels dies més feliços de la meva vida ... O.o Vas arribar al món.

Feia 7hores i 32 minuts, que havies nescut,  a mi em van passar com una llarga semana la cual no arribava mai a diumenje per començarne una altre. Però lo important, es que ja ets aquí. Al arribar a l'hospital, tenia moltes ganes d'agafarte i abraçarte, tot i que la Marta (la teva altre germana gran) també volia, així que vaig haver d'esperar un rato abans poderte retinir entre els meus braços i mimarte. De sobte, vas començar a plorar, i com que la mare no podia agafarte, i  jo era l'única adult que hi havia en aquell moment a l'habitació, vaig agafarte rapidament, presa per un petit atac de nervis. Despres de taparte amb la teva manteta, et vaig breçolar ens els meus braços, balansejantme suament d'un cantó a l'altre. Cuan s'emblava que t'havies adormit, vaig seure al sofà, però tú vas continuar als meus braços.

Aleshores va passar lo millor; vas entreobrir els teus ulls, eren foscos com la nit però brillaven com les petites estrelles que vestien al cel , llavors vas obrir la mà, et vaig acostar el dit i me'l vas agafar amb força, aleshores et vas adormir profundament. Els ulls sem van humitejar, i et vaig fer un petó al front. I aleshores, vaig saber que tú estaries unit a mi, per sempre. 

T'estimo tete. :)